30 anys de Convenció sobre els Drets de l’Infant, primer text internacional que parla de la discapacitat

destacat

Nens jugant en un camp esportiu

20 de novembre de 2019.- La Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, que celebra enguany el seu trentè aniversari, va ser el primer tractat de drets humans que contenia una referència específica a la discapacitat (article 2[1] sobre la no discriminació) i un article separat, el 23[2], dedicat exclusivament als drets i les necessitats dels nens i nenes amb discapacitat.

Posteriorment, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, de 2006, dedica un article, el 7, a recordar els drets dels nens i nenes amb discapacitat, uns drets que, senzillament, són els mateixos que els de la resta d'infants.

Tot i el reconeixement, sobre el paper, dels drets dels infants amb discapacitat, el cert és que la seva vulneració és habitual arreu del món, especialment en els països més pobres.

La llista de greuges i discriminacions que viuen els infants amb discapacitat és molt extensa.  Per aquest motiu, volem que aquest 20 de novembre sigui una ocasió per recordar que, efectivament, hi ha hagut molts avenços en el reconeixement dels drets dels nens i nenes, i especialment dels que tenen alguna discapacitat. Però és també l’ocasió de, seguint l'Observació general de l’ONU sobre els nens i nenes amb discapacitat [3] (data de 2006, però continua plenament vigent), recuperar les seves propostes d’acció als estats per avançar en la preservació dels seus drets i vetllar per la no discriminació en tots els ordres de la vida, començant pel dret a la vida i pel respecte a la seva opinió i al dret a viure dins el seu entorn familiar.

Aquesta observació fa esment així mateix als drets a una atenció sanitària i de benestar adequada a les seves necessitats, alhora que condemna l’esterilització forçosa de moltes nenes; parla alhora del dret a una educació inclusiva de qualitat, a la formació per al món laboral i a l’accés a l’oci, la cultura i l’esport. Finalment, demana als estats que tinguin una especial cura en la preservació dels drets dels infants amb discapacitat víctimes d’explotació econòmica o sexual, que viuen al carrer, que han comès delictes, viuen conflictes armats o són refugiats. L’observació recalca que cal parar especial atenció a les nenes amb discapacitat, que pateixen una vulnerabilitat encara més gran, i esmenta també la major vulnerabilitat dels  infants amb discapacitat que pertanyen a minories ètniques.

El repte és ingent, però és important recordar i posar fil a l’agulla a tots aquells temes “pendents” a l’agenda dels estats per fer possible l’efectiu compliment dels drets dels nens i nenes amb discapacitat recollits a les més altes instàncies internacionals i que no es quedin en paper mullat.

En el cas de Catalunya, i segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de 2017, hi ha més de 23.400 menors de 15 anys amb discapacitat. Pensant en ells, i en el seu dret reconegut a una educació inclusiva,  es va aprovar, ara fa dos anys, el decret 150/2017, que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzin en centres ordinaris. És un decret, no obstant, pendent de desplegament i de la dotació pressupostària suficient. Precisament, l’ONU va investigar el sistema educació espanyol i va concloure que Espanya segrega i exclou els alumnes amb discapacitat del sistema educatiu i viola sistemàticament els seus drets en matèria educativa.  

En l'àmbit educatiu, a més, gairebé el 80 per cent de l'alumnat amb discapacitat, així com pares i  professionals de l'educació, apunten al fet de "ser diferent" com el factor desencadenant per patir assetjament escolar; ho apunta l'estudi 'Assetjament i ciberassetjament' elaborat per Fundació ONCE i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI).




[1] Article 2

1. Els estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares o dels seus tutors legals.

2. Els estats membres prendran totes les mesures adequades per assegurar que l’infant estigui protegit contra tota classe de discriminació o càstig per mor de la condició, les activitats, les opinions expressades o de les creences dels seus pares, tutors legals o familiars de l’infant.

 

[2] Article 23

1. Els estats membres reconeixen que l’infant disminuït físicament o mentalment ha de gaudir d’una vida plena i respectable en condicions que li assegurin dignitat, que li permetin d’arribar a valdre’s per ell mateix i que li facilitin la participació activa en la comunitat.

2. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant disminuït a rebre atencions especials i vetllaran perquè, d’acord amb els recursos disponibles, es presti a l’infant beneficiari i als qui tinguin la responsabilitat de la seva cura l’ajuda sol·licitada, i que aquesta sigui l’adequada a la situació de l’infant i dels pares o d’altres persones que en tinguin cura.

3. En consideració a les necessitats especials de l’infant disminuït, l’ajuda donada d’acord amb el paràgraf 2 ha de ser gratuïta sempre que sigui possible, tenint en compte els recursos econòmics dels seus pares o de les altres persones que en tinguin cura, i ha d’anar destinada a assegurar que l’infant disminuït tingui accés efectiu a l’educació, la formació, els serveis d’atenció a la salut, la preparació per al treball, i les oportunitats d’esplai, i que rebi aquests serveis de manera adequada per a aconseguir la màxima integració social i desenvolupament individual possibles, inclòs el desenvolupament cultural, i espiritual.

4. Els estats membres han de promoure, amb esperit de cooperació internacional, l’intercanvi d’informació adequada en el camp de l’atenció preventiva de la salut i del tractament mèdic, psicològic i funcional dels infants disminuïts, i la difusió d’informació concernent els mètodes de rehabilitació i els serveis d’ensenyament i de formació professional, i l’accés a aquesta informació, amb l’objectiu que els estats membres puguin millorar llur capacitat i coneixements i ampliar llur experiència en aquest camp. En aquest aspecte, s’han de tenir especialment en compte els països en vies de desenvolupament.

 

 

Contacte premsa

Tel. 932289368

secretaria@cocarmi.cat